Fins i tot la flor més maca pot néixer de forma inesperada.
Fins i tot la textura, el color i la fragància de la seva bellesa ens pot sorprendre.
Veure aparèixer, de sobte, el bell brot de l’intricat matoll… magnífic.
Veure florir, tot d’un plegat, la delicada tendresa de la formosa planta… preciós.
Encara ara tremolo al recordar la suau i dolça melodia de l’obertura dels seus pètals; l’escalfor de la seva proximitat. El desig i la passió de viure aquell acte creador. Aquell esdevenir de la bellesa. Aquell sentiment de contacte amb la natura, amb el món.
Tanco els ulls, inspiro profundament i la veig, la sento, l’oloro, la palpo, la beso.
Fins i tot la flor més maca pot néixer de forma inesperada.
[@more@]
Està bé que puguis encara emocionar-te amb una «petita cosa bella». No deixis de fer-ho. 1 abraçada.
una vegada, deambulant pel meu desert particular, recordo que em vaig embadalir davant les flors.. d’un esbarzer. Poques vegades he sentit una emoció tan intensa.
és un text preciós, Tom
tant com la flor d’un esbarzer (que diu l’aladern), ja que la seva bellesa rau en la senzillesa i la valentia de créixer entre tantes punxes… no sé com explicar-ho però a mi de petita també em sorprenien les flors d’un esbarzer.
una abraçada, Tom
ps- com que sé que no mires el correu, et faig saber que te n’he enviat un
petons