No, no escriuré ni una sola idea enginyosa; ni deixaré constància de cap gran veritat, ni plasmaré reflexions brillants, coherents i innovadores, no.
Potser sí; potser penjo merda. Potser saturo el ciber-espai amb immundícia carrinclona, suada, aborrida i intranscendent. Però m’agrada aquesta tifa per fascicles; disfruto estructurant un trunyu personal i sincer.
Fer escrits és una finalitat en ella mateixa. Expressar pensaments, emocions, sentiments i vivències ja és, per si sol, enormament gratificant i enriquidor. Només amb això ja queden justificades les centenars, milers, de pàgines personals que corren per internet.
Jo, com sempre, escriuré sobre mi mateix; o escriuré coses de la noia funàmbula que fa mesos que no veig, o de la que veig cada setmana però no m’atreveixo a parlar amb ella, o de la que balla amb sensualitat i delicadesa, o de la que m’ha donat el número i un somriure, o de la que encara està enamorada d’un altre, o de la que he estimat i m’ha ferit venjativament, o de la que ha compartit la corda amb mi durant molt temps, o de vés a saber… el que em doni la gana!
Escriuré perquè m’omple fer-ho.
Dia rera dia creo històries, relats o contes tot barrejant experiències personals, fantasies, desitjos, esperances, … Però, això sí, mai sé com acabar-los. I no ho sé, perquè, de fet, mai he acabat res; mai he tingut la sensació d’acabar res.
Suposo que he de procurar no capficar-me en buscar un final a res, ni tant sols un final per als escrits. No sé, podria fer que quedessin incomplets, que s’aturessin; com si de sob
[@more@]
Acabar les coses permet deixar quelcom darrere nostre, podem dir que hem fet això o allò, i ho podem mostrar. I no és problema, perquè quan n’acabes una sempre en pots començar un altre, és quelcom que no té final.
Gaudir del camí és sens dubte important, i acabar els petits projectes de la nostra vida també, perquè si no… perquè els comencem, doncs?
M’agrada com t’expresses. Tens un estil lleuger i agradable, i els missatges son tendres i humils. No fan falta finals als escrits; només fan falta sensacions, transmetre quelcom, o fins i tot a vegades només expressar-se (encara que no s’aconsegueixi transmetre). Després que cadascú interpreti a la seva manera; la qüestió potser radica més a deixar un espai obert a la reflexió. Pot ser, no ho sé del cert.