És avui…
Avui és la nit de la tant esperada lluna plena
de desembre.
Ho saps, oi?
Potser encara no has arribat, potser encara no ets aquí;
però és igual: jo baixaré cap a la platja.
Potser mai m’has llegit, potser mai penses en mi;
però és igual: caminaré pausadament pel passeig marítim.
Potser has oblidat com et mirava, potser has oblidat les nostres converses;
però és igual: m’enfilaré a l’estructura de corda que s’alça sobre la sorra.
Potser … vés a saber;
però és igual: aquesta nit seuré, neguitós, per restar en silenci contemplant la lluna i esperant que, de sobte, apareguis rera meu cridant el nom curt que, un dia, em vas preguntar… era un dia com avui: un dia de lluna plena.
[@more@]
Avui és lluna plena???
Apaaaa! I jo amb aquesta pinta!! 😉
Segur que la veuràs apareixes Tom, a aquella persona que esperes… 🙂