Passejar per la platja

Aquest vespre he tornat a passejar per la platja.
Baixava per contemplar la lluna i me trobat amb núvols, llàgrimes i pluja.
La tempesta ha cobert la meva tristesa amb una insistent i constant cortina d’aigua; la desesperació s’ha vist ofegada gota a gota.
La pluja neteja, però no fa desaparèixer res. Ni tant sols la platja que, setmana rera setmana, ens acull a mi i a la gossa per caminar sobre la seva dinàmica superfície.
Potser és això; som, talment com la superfície sorrenca de la platja, inconstants.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Passejar per la platja

  1. Luthien diu:

    ooooh que bonic… la platja a l’hivern… Te la canvio per un troç de muntanya coberta ja de gebre… 😉

  2. Myrddin diu:

    Qui sap què et portaran les onades. Sentir el so de les onades, l’escuma desfent-se… passejar per la platja és guapo.

Els comentaris estan tancats.