No ho puc evitar, s’ha convertit en una debilitat. Les guaito de lluny i ja em deleixo per contemplar la seva serena activitat.
A un ritme acompaçat, circulen amb elegància pels carrers de la ciutat i escampen la seva bellesa als racons més
insospitats: les noies que passejen amb bicicleta per Barcelona.
És una impressió totalment subjectiva, però asseguraria que hi ha una gran proporció de guapes entre els membres d’aquest col·lectiu. Si més no és el què l’experiència m’ha demostrat.
M’agrada pensar-ho i esperar, expectant, l’aparició d’una noia que passeja amb bicicleta per Barcelona.
Ara, això sí, jo prefereixo anar sempre a peu; així les puc veure venir.
[@more@]
i com diria Papasseit:
Si tingués un vaixell m’enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre’n de nous.
🙂
Tens tota la raò. A mi també em passa, i estic amb un en el porcentatge alt de noies guapes.
Apa, salut!!