"Les mesures de prevenció que ens auto-imposem són la clau de la reducció de riscos i, conseqüentment, de l’indesitjada accidentalitat."
diu ella mentre s’inclina lleument i recolza amb delicadesa el seu magnífic cul sobre la polida superfície del vitrall que delimita la sala.
El jersei, de sedosa textura, perfila les generoses formes del seu cos; es mou amb calma, modula la dicció, gesticula dolçament, ens captiva amb cada mot.
"Cal vigilar amb els moviments bruscos… un pas en fals i t’acabes emmerdant." aconsella enriolada l’alegre cambrera mentre em socorre, amb un hàbil i decidit cop de drap, del mig tallat que acabo d’abocar destralerament sobre la taula.
Neteja, m’obsequia amb la seva delicada fragància i se’n va.
Rera el taulell, somriu desperta, pacient.
Es manté cauta, expectant; però la lluminosa joventut que bressola rera els seus llavis s’esmuny, impúdica, amb cada pinzellada de la juganera cua que li acarícia el clatell.
Prevenció i neteja, seguretat i higiene.
Convivim amb el risc, treballem per domar-lo; però la vida és accidentada
i ens veiem obligats a prendre’n consciència a contracor…
Apareixen jerseis i culs, cues i llavis; la gent diu que és la primavera
i jo no tinc més remei que acceptar-ho.
