Què ens mou?
Avancem, retrocedim.
Mmmm…. Sabeu aquella història del nen que no es movia?
Resulta que hi havia un nen petit, molt petit, que després d'haver après a gatejar, un bon dia, va decidir no moure's més. Sí, sí, així mateix.
Havia estat uns dies provant això d'anar de quatre grapes; però, al veure que només podia anar endevant i endarrera, va decidir deixar-ho córrer.
Un drama, tu!
Els pares preocupats: "El nen s'ha quedat quiet, no es mou! Ja no va endevant ni endarrera!" L'avi sarcàstic: "Ui! Sí que comença aviat a no fer res, aquest."
El pediatra confós: "Ai carai… no ho havia vist mai això. No patiu, la criatura no té pas res, eh. Aquest xiquet simplement ha decidit prescindir de qualsevol tipus d'esforç."
La cosa va anar per llarg, és clar. També hi van dir la seva la mestra de l'escola bressol, la veïna de davant de casa, la noia del forn de pa, els companys de feina, en Pepito de la carnisseria,…
Sabeu fins quan va durar la broma?
Una tarda, perseguint una mosca amb la mirada, el nen es va desequilibrar i… Patam! De morros a terra. Indignat, al recolzar les mans al terra i balancejar lleument el cos, l'infant va descobrir que podia girar! Ooooh, girar!
Ja no calia que anés tota l'estona endevant i endarrera, endevant i endarrera.
Ara podia girar. Això mateix; canviar de rumb, modificar la seva direcció.
Diuen que hi ha molta gent que no es mou. Que som una colla d'estàtues, de tòtiles que preferim restar quietes, estàtiques.
Mmmmm… potser simplement ens passa el mateix que el nen: som un reguitzell d'infants que, fet i fet, no sabem com diantre es fa això de girar.
Què ens mou?
Avancem, retrocedim.
Què ens mou? Sí. I què ens remou?
Ufff. Què ens remou? Mmmm… Sabeu aquella història…
[@more@]
Ens remou el moviment interior, que va envant, enrere i capgira tot al mateix temps, i molt més!