Petit espai meu

Aquest petit espai meu el tinc abandonat.

Aquest racó que omplo a batzegades, a base de rampells d'il·lusió,
fa temps que resta inactiu, desemparat.
Me'l miro de tant en tant, però no li faig gaire cas.
Sóc condescendent amb el què s'hi alberga, m'ho miro distant.

Aquest petit espai meu no es renova, no me n'ocupo.

Aquest racó es dol, però avui li faré un obsequi;
l'ompliré de paraules, parlaré amb ell.
M'acostaré i, acaronant-lo dolçament, li explicaré a cau d'orella:
"Cor, fa temps que et tinc mig enganyat…
fa temps que evito omplir-te de tot aquell munt de coses que estimo."

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Petit espai meu

  1. frannia diu:

    No hi ha cosa pitjor que oblidar el cor, ni cosa més freqüent. Mima’l.

  2. frannia diu:

    Simplement escoltant-lo. ai, qué difícils les coses fàcils!

Els comentaris estan tancats.