"Sabeu com comencen tots els contes i totes les cançons?" preguntà ell
"No? Mireu, fixeu-vos-hi… Tots els contes, totes les cançons, comencen amb
el silenci".
El silenci es produeix sempre abans de començar, és cert; però, de la mateixa manera, el silenci també apareix sempre a l'hora d'acabar.
Jo ara acabo coses i faig mutis. Ara n'acabo i en començo d'altres, ves quin remei… El silenci, doncs, simbolitza alhora l'atenció vers tot allò que s'allunya i tot el què s'apropa.
Jo callo, faig silenci; tanco la boca i no dic res.
Miro enrera; tombo el cap i la flaire agra dels mesos passats ompla la meva irregular respiració.
Camino i miro endevant; tombo el cap i la brillant claror del sol, que s'alça i carrega l'horitzó de tons lilàs, m'encega per moments.
"Sabeu com comencen tots els contes i totes les cançons?
Sí? Doncs, va… Feu silenci, que comencem."
[@more@]
