Un amic em diu que està marejat: ha donat vint-i-set voltes al voltant del sol.
– Què dius de voltes al sol?
– Sí tio, a hores d'ara ja he recorregut l'òrbita terrestre al voltant del sol
unes vint-i-set vegades! I porto un mareig…
– Aaaaah! Voltes al sol… vols dir: anys!
– És clar, què et pensaves?
– Jo què sé…
Quines bestieses, oi!
Però, mira, envalentits per l'exaltada xafogor nocturna, durant una estona ens entretenim a parlar de les voltes al sol… Sona la música i nosaltres reflexionem sobre el pas del temps i la seva representació.
A veure… plantejar-se els anys com a trajectes parabòlics al voltant de l'astre que ens il·lumina i escalfa és encertat, d'acord; però és simplista, inexacte… fer anys, evidentment, no és donar voltes.
Fer anys s'ajusta més, potser, a una trajectòria irregular i erràtica que avança irremissiblement vers l'esdevenir. Un recorregut continu en constant creació que està format de petits segments línials, d'altres de parabòlics, alguns de circulars i fins i tot, jo què sé, en espiral. Un trajecte amb retorns i discontinuïtats… amb punts d'inflexió i salts asimptòtics.
Amb als anys anem fent voltes al voltant del sol, d'acord.
Però viure no és només un camí circular. Fer anys no té perquè marejar.
[@more@]
