Partir peres
A casa, de la separació, la roptura, sempre n'hem dit "partir peres".
Per mi, el partir peres ha passat de ser una cosa rara que succeïa als altres
a esdevenir el reflex quotidià del meu garbuix sentimental.
Avui ploro.
Acabo de partir peres i ploro per la distància que em separa definitivament d'ella. Ploro al recordar totes les roptures que m'han allunyat de gent estimada. Ploro davant la reiterada fragilitat que als meus sentiments acompanya.
Ploro perquè no me'n puc estar.
. . .
Estar en dansa
La dansa, del llit estant, sembla el reflex del nostre caminar.
Escric embriagat de nit, i la lletra desigual i matussera corrobora la inconsistència i brusquedat dels meus pensaments.
La dansa és el reflex del nostre esdevenir.
Aquesta nit alço un braç, inclino lentament el cap i flexiono amb suavitat les cames per mostrar el meu conformisme.
El món avança; la gent es besa i s'acarícia, s'enfada i es disculpa, es retroba i s'estima. Però jo només m'ho miro; alço un braç, inclino el cap i flexiono les cames.
El pensament em balla, tot fa voltes, el món està en dansa.
Ajupit, perdut, no busco ni cerco; em moc al ritme que em marca la intuició.
Danso sol i la música no acompanya.
. . .
Autocom-prensió/passió
Compadir o comprendre.
La passió que es desferma arran del contacte amb tot el què conforma el món, ens porta a esforçar-nos a comprendre.
L'entusiasme ens empeny a mirar d'entendre al què ens envolta i a nosaltres mateixos.
Compassió és notar el pes de la dissort, prendre part en el patiment aliè.
Prendre i comprendre; passió i compassió.
És difícil mirar als altres, però encara n'és més fer-ho vers un mateix.
. . .
[@more@]
No deixis que ella se’n vagi més lluny i si ho deixis que sigui per aprendre a evitar que torni passar encara que sigui amb algú diferent. No et deixis véncer. La vida sempre que canvia ho fa en un segon, i no saps mai quin segon serà. Riu, Tom, no deixis de riure ni de ballar. Una forta abraçada!