Fantasmes, asèpsia i risc.
Els fantasmes.
Per molt grans que ens fem, per molt que passi el temps,
hi ha un seguit de coses que ens persegueixen: els fantasmes.
La discussió amb un amic, el desconcert d'una situació puntual, un trencament sentimental, la incapacitat de reacció en un determinat cas, l'atreviment irreflexiu i contraproduent d'un dia, … són els fantasmes que ens acompanyen i esperen el seu torn per incomodar-nos amb la seva sobtada aparició.
L'asèpsia.
L'asèpsia és un mecanisme d'autodefensa.
Ens frena i reprimeix, i així estimula la prevenció de futurs fantasmes.
L'asèpsia necessita, però, alimentar-se dels propis fantasmes que intenta evitar; es serveix de la por i el temor. Veure fantasmes provoca un irrefrenable desig de restar-ne immune. El recurs de l'asèpsia consisteix en recrear, una vegada i una altra, fantasmes passats per evitar-ne de futurs.
El risc.
El risc trenca l'asèpsia, foragita els fantasmes. Uf! Sort del risc!
El problema és que comporta desenganys…
Mmmmm… El risc amb mesura, doncs;
que de desenganys i fantasmes prous que n'hi ha per tot arreu.
[@more@]
