"Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d'un local tancat en virtut del qual, un cop sentit el so que s'ha propagat directament des del lloc on s'ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets."
A voltes em sento com una enorme
caixa de ressonància;
m'assalta una buidor ample, una profunda cabitat
que mica en mica s'omple de sons.
Pico de peus per foragitar-los, però ells resten impacibles rebotant contra les reverberants parets. Sons que aparèixen, d'altres que se'n van… una amalgama que s'acobla irremissiblement i de tant en tant, només de tant en tant, adquireix consistència, pren cos, força i coherència.
Les persones absorvim l'impacte acústic; atenuem la seva intensitat.
Per això moltes vegades ens ofusquem en buscar desesperadament una persona per poder-la col·locar al bell mig de la caixa.
"Absorveix, absorveix; que es fa insoportable això de patir tanta dissonància." pensem. Sí, a voltes es cau en l'inconscient treball d'home/dona-esponja.
Reverberants parets, sostres alts.
Alço els braços per foragitar els sons, però ells resten impacibles.
Hauria d'obrir bé les orelles; potser ara arriba un d'aquells moment de consistència. A veure si aviat aquests sons prenen cos, força i coherència.
[@more@]
