Tant si plou com si fa sol

"Una gota regalima, cau, llisca per la superfície polida i transparent del
vidre que ens separa de l'exterior.
Dues noies riuen despreocupades;
no els fa por el xàfec que les espera d'un moment a l'altre.
Jo, exhort durant bona part del trajecte en la càlida contemplació d'un cul dolçament perfilat per l'elasticitat del texà que el recobreix,
callo esperant el torn de ser mullat."

No! No, potser millor que no plogui, no. Fa sol. Sí, fa sol i res de culs…
Un nen petit. Això! Estic exhort, observant l'escrutadora i innocent mirada d'un nen petit. Perfecte.
Com seria?

"Un raig de sol, atrevit i persistent, travessa el gruixut
vidre que ens separa de l'exterior.
Un home esbufega pensatiu;
no se n'adona de la preciosa policromia que el raig projecta
contra la paret contrària del vagó.
Jo, exhort durant bona part del trajecte en la tendre contemplació d'un infant carregat d'il·lusió, alegria i cansament,
callo esperant el torn de ser enlluernat."

Tampoc! Mmmm… a veure això:

"Una suau brisa branda les robustes fulles que acaricien dolçament el
vidre que ens separa de l'exte.."

Mira, és igual!
Escrigui el què escrigui, no trobaré res prou suggerent per narrar aquell encontre; res serà suficient per alleujar la dura crònica d'una trobada anunciada.

[@more@]

Tweet