Com sóc?! Què passa amb la meva manera de ser? Com ets, diu. Com ets. Mmmmm… Bé,… i com sóc?
Sempre és difícil que un mateix digui com és. En molts aspectes, el nostre autoconeixement té profundes llacunes; vivim enganyats; ens fem una falsa idea de com som: hi barregem com recordem que érem, com ens agradaria ser, com són els altres, el nostre comportament envers la resta de persones, etc.
Acostumem a viure amagats rera nosaltres mateixos. No sabem ben bé com som, ni ho volem saber, i encara menys mostrar.
En Tom guarda ramats.
Guarda amb cura cada ovella que l’acompanya, totes i cadascuna. Però no sempre les ensenya; sovint les té ocultes rera els arbustos.
Li costa mostrar-les amb normalitat.
Ell guarda ramats, en té cura; però, al mateix temps, les ovelles tenen cura d’ell. Les bèsties precisament l’ajuden a entendre’s més a ell mateix, l’ajuden a ser conscient de la seva manera de ser.
És gràcies als ramats que, dia a dia, en Tom va descobrint com és.
[@more@]
Vigila el que fas amb les ovelles… 😉