Distància explicativa

Narrar és emfatitzar a una part de la realitat, comunicar la visió subjectiva dels esdeveniments. Avui, al llegir el relat d’un blog molt ben parit, he parat atenció a un mecanisme força usual en les històries.
Molt sovint narrem canviant, amb premeditació, el subjecte de l’acció. Indistintament, expliquem en tercera persona les vivències que anem acumulant o fem passar per pròpies experiències que només són fruit de la nostra imaginació. És a dir, ajustem la distància entre el relat i nosaltres segons la nostra conveniència; ens allunyem o apropem dels esdeveniments que hem decidit explicar.
Per què tenim aquesta necessitat? I per què ara em vé de gust explicar una bonica història en primera persona?

[@more@]

Tweet