Al llarg de la vida anem topant amb un munt de sorpreses agradables.
D'entre elles, el dolç descobrir d'una obra artística són de les més exquisides. Sorpresos, ens veiem emocionats per determinada pel·lícula, disfrutant al sentir certa cançó, o entregats amb passió a un llibre en concret.
Els llibres tenen una gran força per regirar, transformar… només cal restar obert a ser sorprès, obert a descobrir.
Descobrir, per exemple, "La insostenible lleugeresa del ser" de Milan Kundera;
"El sentit íntim" de Josep Ramoneda; "Rebelió a la granja" de George Orwell;
"La màquina del temps" de H.G. Wells; "Els ulls de Clídice" d'Isabel Clara Simó; "Successimultani" de Manuel de Pedrolo; "El festí de l'amor" de Charles Baxter;
o "El guardià de ramats" de Fernando Pessoa.
El què ara tinc al cap, però, és "L'art d'estimar" d'Erich Fromm. Un llibre revelador en què l'autor planteja "estimar" com una capacitat inherent a l'ésser humà. Una capacitat susceptible de ser desenvolupada a partir d'un treball personal.
Afortunadament gaudim d'estimacions de diferent naturalesa. Estimar i ser estimats ens omple; ens fa crèixer al costat de persones úniques, distintes, especials. Persones que, en determinats moments, poden sentir-se ac laparades per la indefinició de certs sentiments; però que no han de dubtar que la relació establerta amb nosaltres es basa en el més important: estimar.
[@more@]
