Em vé sovint al cap, sobretot quan estic recolzat a la barra amb una cervesa a la mà; però sempre em sorprèn, sempre em té intrigat.
És una pregunta; bé, de fet és la interrogació d’un fet repetitiu, la cerca del motiu d’una evidència: Què diantre ens fa ser bells?
O més ben dit: Què ens fa trobar a una persona bella?
Estem d’acord que ningú considera bell a la mateixa gent; és a dir, que tothom té una percepció diferent de la bellesa i dels seus signes.
Per què passa això? Vull dir, és fantàstic que passi… però, si la bellesa es percep a través del grau d’atractiu de la capacitat de comunicació que els cossos, la mirada, el moviment, la veu i l’aroma tenen; què fa que jo noti la presència de la bellesa i algú altre no?
Rebem el mateix missatge? És obvi que no.
Observem una persona i ens arriben els mateixos senyals, sí, els mateixos elements comunicatius; però cadascú en fa una lectura diferent.
La nostra descodificació depèn de varis factors: d’interns i d’externs; i molts d’ells poden canviar amb el temps. L’adjudicació de la bellesa d’una persona evoluciona. Fins i tot podem acabar trobant extremadament bella una persona que ens havia repugnat… i viceversa.
Per tant, tots som bells. Tots transmetem, a tort i a dret, les nostres característiques i peculiaritats; i tots, tard o d’hora, anem trobant a gent que en fa una lectura positiva.
Un dels factors externs que em porta de corcoll és el de la ubicació del subjecte.
Mira que ho he provat vegades; però els locals d’oci nocturn són un entorn en el qual el meu missatge té serioses dificultats per fer-se sentir.
Ara ho veig clar: no sóc jo, no… sinó que són les noies, que reben distorsionats els meus inequívocs senyals d’enorme atractiu que envio des de la barra.
[@more@]
No tothom és bell, discrepo. Hi ha bellesa estètica (bell per a molts), i no tothom la té. Hi ha atractiu (bell per a uns quants) i tampoc no tothom el té. I no sempre va junt.
Tampoc crec que tothom envii els mateixos senyals a tothom. Dependrà de com et sentis aquell dia, o de qui tinguis davant o del lloc on estiguis, …, emetràs una cosa o una altra. I si no et creus el que vols enviar…doncs la cosa tampoc funciona. Em sembla.
🙂
Jo crec que existeix la bellesa objectiva, que és aquella que compleix uns codis culturals determinats, però que no té res a veure amb la bellesa que a tu et pot agradar. Vull dir que jo he trobat terriblement atractius homes que no són objectivament bells o viceversa. Crec que als homes els hi costa més tenir aquest comportament, són més visuals, però, hi ha de tot…De totes formes, Tom, opinió personalíssima: el pitjor lloc per conéixer algú és la barra d’un bar els vespres. Perquè tothom va més predisposat i, per tant, no és natural. Les coses forçades mai surten bé.
sembles el meu cosí en bloc. Potser és que el conec poc.
Parlant de la bellesa, crec que tens raó, que tots som bells en algun sentit o altre i per algú en concret.
apassionant tema. Què fa que ens enamorem d’algú? això és més fàcil, crec, perquè hi entra el cevell, l’enamorament ´ñes racional. però i el sexe? i l’atracció física per se? això és més qímic, i per tant s’escapa s’escapa…misteri