Arma blanca, somni negre

Aquesta nit he tingut un somni.
Què em passava? Mmmm… ja ho sé!: necessitava armes per poder-me defensar, per afrontar un perill.
Sempre evito aquest tipus de recursos, però suposo que aleshores em calia utilitzar objectes punxants, contundents i expeditius. La qüestió era tenir prou força per aconseguir-los subjectar durant el llarg trajecte que em separava de casa.

Ha estat realment angoixant.
Em trobava perdut enmig dels desconeguts carrers d’una tètrica població. Fugia, m’amagava. Tot i estar acompanyat, tenia por que m’agafessin; estava atemorit, patia davant la possibilitat de sentir dolor.
No paràvem d’anar amunt i avall, sense rumb, intentant evitar els nostres perseguidors. Exhausts, ens acabem aturant sota la porxada d’una casa i topem, oh meravella, amb un arsenal inexhaurible d’allargassats objectes metàl·lics: afilats ganivets i estris de cuina.
Arrambo amb totes les armes de què sóc capaç i, envalentit, encapçalo un sorpresiu i esperançat abraonament vers la casa que ens havia de resguardar. M’obro pas entre la multitud que, de cop i volta, ompla els obscurs carrers.
No les tinc totes, però la gent ens deixa passar sense oposar cap tipus de resistència. Avanço fugaç, àgil, lleuger, tot i subjectar el feixuc pes del metall. Enfilo l’últim carrer i entro com una exhalació per la porta que, entreoberta, esperava la nostra arribada.
M’asseguro: "Ja hi som tots? Tanqueu la porta!". Ufff! Perfecte.
Un moment!… De qui fugia? De què he estat fugint?

Aquesta nit he tingut un somni.
Què em passa? Mmmm… ja ho sé!: necessito armes per poder-me defensar, per afrontar un perill.
Sempre evito aquest tipus de recursos, però suposo que ara em cal utilitzar dedicació, concentració i paciència. La qüestió és tenir prou força per aconseguir-les subjectar durant el llarg trajecte, durant tots aquests dies.

[@more@]

Tweet