Aquesta nit no he dormit, no he somniat.
Avui m’ha tocat fer allò tant entrenyable de quedar-se despert tota la nit per acabar un treball. Resulta que el treball no era meu, però al final la son sí que ho ha estat.
Les hores han passat i la son s’ha anat fent més i més persistent; l’he arrossegat en forma de càrrega feixuga a les perpelles, de picor als ulls, de tensió als dits, d’espessor al cervell, … La son em cridava al repòs però no li he volgut fer cas, no podia fer-li.
No he dormit, no he somniat.
He guanyat una nit, però he perdut els somnis que em tenia reservada la seva serena i tranquila foscor. M’agrada somniar, tinc la convicció que és una necessitat per mi; i suposo que també ho deu ser per molta gent.
Encara que sovint ni tant sols recordi què diantre ha corregut sense control pel meu cap mentre descansava estirat al llit, és igual; avui he trobat a faltar dormir, somniar. Els somnis són magnífics, estranyament poderosos: ens obsequien amb imatges, pensaments i sensacions viscudes amb plenitut i tot luxe de detalls. Fantasies, desitjos, pors, il·lusions, maldecaps,…
No he dormit, no he somniat. Estic cansat i alterat, intranquil.
Dormir ens dóna repòs, somniar serenor.
[@more@]
Les millors històries, siguin reals o escrites, passen de nit. La nit té quelcom de transgressor i si no estem dormint i somiant, comencem a somiar desperts. Sobretot somiem que podem passar aquella barrera que..
Tom… aquesta experiència teva em recorda la de moltes altres nits meves… Són nits en blanc en què els somnis es troben a faltar moltíssim…
Recupera-ho! Recupera la son, i els pensaments que s’han quedat atrapats en un no-temps i en un no-lloc!
Que fariem sense els somnis que ens regala la nostra consciència???
Jo hi ha vegades que m’estimaria més no sommiar, hi ha somnis que no et deixen reposar tranquil!