Sempre he pensat que el fet de nèixer en un determinat dia de l’any, a una determinada hora, no condiciona la nostra manera de ser.
Bé, potser l’infant que neix al mes de desembre, per exemple, es veu condicionat pel fet de ser dels petits de la classe (amb gairebé un any de diferència respecte algun altre company), sent dels últims a treure’s els bolquers, etc; però no és precisament això al què faig referència. Parlo, és clar, de l’horòscop.
En canvi ella ho tenia molt clar; era important conèixer el meu signe i, a la primera ocasió que va tenir, m’ho va preguntar:
– Escolta, quin dia és el teu aniversari?
– És el (data neixament meva). Per què? Què passa aquest dia?
– No res, coses meves – va dir evitant la qüestió.
– És pel zoodíac?
– Sí….
– Ah! Sóc cranc.
– Sí, ja ho sé.
– I tu?… Quin dia vas nèixer? – vaig preguntar encuriosit.
– El (data neixament seva).
– I què ets?
– Capricorn – i confessà – Som complementaris…
– Oh… – vaig fer sorprès – Em sembla que ja ho sabia…
I mentre, dins meu, anava augmentant el desig de complementar-me amb ella, donava gràcies a la mare natura per haver nascut un dia tant apropiat i no pas cap altre. Quina sort.
Va, dolça funàmbula, pren el meu cor per passar-te’l de mà en mà tot fent equilibris sobre una corda. Pensa que sóc cranc. No et preocupis; si li passa res, amb una mica més de sort potser acabo descobrint que encara en tinc un altre de recanvi.
[@more@]
Hi ha gent per tot! Però encara vas tenir sort nanu. Imagina que et diu que li agrades molt però que l’horòscop és l’horòscop i sóu incompatibles!
Salutacions d’un altre cranc.
PD: 9 de cada 10 cardiòlegs afirmen que de cor no en tenim més que un. l’altre portava 79 hores de guàrdia i els ànalisi de sang van trobar substàncies desconegudes fins aleshores.
la persona necessita creure en idees i creences pensades pels altres (filosofia, relgió, política, horòscops, màgia…) per la incapacitat que tenim de confiar en nosaltres mateixos, i de pensar que les idees pròpies també són bones…
però això no és pas dolent, oi?
lo dolent seria no tenir-ne cap: t’imagines aquesta noia, sense cap pensament, com hauria deixat el teu cor??
aiiisss… com van les passejades per la platja??? (quina enveja em fas… sana, ehh)
Vaja… jo tampoc crec en l’horòscop, però he d’ametre que em diverteix llegir-me’l, especialment el del «Regió7» que gairebé sempre me’l encerta!!
Em sembla que tu i jo no som comptables (vull dir comptatibles) XD 😉
Els horoscops són una collonada, i punt. Això sí, distreu una mica llegir-los en grup per fer la broma. I ja està.