El Guardià de Ramats

                   I 

"Mai no he guardat ramats,
però és com si en guardés.
La meva ànima és com un pastor,
coneix el vent i el sol
i va de la mà de les Estacions,
seguint i mirant.
Tota la pau de la Natura sense gent
ve a asseure’s al meu costat.
Jo, però, romanc trist com una posta de Sol
per a la nostra imaginació,
quan refresca al fons de la plana
i se sent que la nit ha entrat
com una falena per la finestra.

Però la meva tristor és assossec
perquè és natural i justa
i és allò que deu haver-hi en l’ànima
quan ja pensa que existeix
i les mans cullen flors sense que ella hi pari esment.

Amb un brogiment d’esquelles
enllà del revolt del camí,
els meus pensaments ja estan contents.
Sols m’entristeix saber que estan contents,
perquè, si no ho sabés,
en lloc d’estar contents i tristos,
estarien alegres i contents.

Pensar incomoda com caminar sota la pluja
quan el vent s’alça i sembla que plogui més.
No tinc desigs ni ambicions.
Ésser poeta no és cap ambició meva.
És la meva manera d’estar sol.
. . ."

Fernando Pessoa

Tweet