Llar entre cards

Un dels condicionants de l’equilibri i l’estabilitat (motor del confort, pilar del benestar) és la consciència de tenir un espai propi, una llar.

Hi ha molts tipus d’espais.
N’hi ha d’estàtics i n’hi ha d’itinerants; de fixes i de temporals; de petits i de grans; d’oberts i de tancats… Però tots, al capdavall, representen la necessitat de seguretat, de preservació de la intimitat.

Aquí, entre els cards, malgrat els silencis prolongats o la desmesura dels atacs recents d’spam, fa temps que n’he trobat una de llar.
Ja fa una bona temporada que, setmana rera setmana, mes rera mes, m’autoanomeno Tom i escric amb cura.
Un període que s’allarga compensant la inestabilitat d’espai propi que arrossego.

El guardià de ramats alleuja… però no oculta ni ofega les mancances.
Les ovelles campen sense descans, se senten còmodes;
però amb la pluja a sobre, més que mai, veig que tots necessitem un cobert,
un aixopluc, una llar. Un espai petit o gran, obert o tancat, però real.

Tweet