Sa és l'esforç per créixer equilibrat.
Mirar fixament les coses, percebre els extrems, evitar la visceralitat.

Sé que temo la pèrdua de control.
M'amago; defujo la desmesura i el desconsol, busco una explicació racional a tot el què succeeix inesperadament. Però, ai!, l'enamorament vers les coses, vers les persones, és incontrolable i inesperat.

Si, com ara, passo per una temporada moguda i plena de novetats,
sempre m'acabo atabalant. La confluència de possibilitats, la necessitat d'arriscar-me a triar, em col·lapsa.

So, simple brogit.
El garbuix de motivacions, anhels i il·lusions em tapa les orelles,
m'ennuvola el cervell. La remor dels trens que opto a pujar m'encega;
la llum dels seus fars m'ensordeix.

Su… suposo que, talment com s'esdevé als motors,
arrencar, iniciar el moviment, requereix una punta d'esforç.
Dubto, no sé a quin tren pujar… els motors fan molta remor i, de fet,
no sé pas si és gaire sa això del so eixordador.

[@more@]

Tweet

Sa és l'esforç per créixer equilibrat. Mirar fixament les coses, percebre els extrems, evitar la visceralitat.

Sé que temo la pèrdua de control. M'amago; defujo la desmesura, el desconsol, i busco una explicació racional a tot el què succeeix inesperadament.

Si passo per una temporada moguda, plena de novetats, m'atabalo. La confluència de possibilitats, la necessitat d'arriscar-me a triar, em col·lapsa.

So, simple brogit. El garbuix de motivacions, anhels i il·lusions em tapa les orelles, m'ennuvola el cervell. La remor dels trens que opto a pujar m'encega; la llum dels seus fars m'ensordeix.

Su… suposo que, talment com esdevé als motors, arrencar, iniciar el moviment, requereix una punta d'esforç. Dubto, no sé a quin tren pujar… els motors fan molt soroll i, de fet, encara no sé si és sa això del so eixordador.

[@more@]

Tweet