Hi ha persones que manifesten una especial sensibilitat vers les radiacions emeses o absorbides pels objectes: es tracta de la radioestèsia.
És un fenomen ben particular… les persones que la practiquen, sovint se serveixen d'artilugis amplificadors; és a dir, d'elements com pals, agulles o pèndols que suposadament tenen la capacitat de concentrar les radiacions contigües.
Me'n guardaré prou de jutjar una pràctica que, per ser sincer, m'és propera i alhora desconeguda. Simplement vull servir-me de l'objecte insígnia del col·lectiu: el sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d'un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat, el pèndol.
Tinc un amic que sovint exclama: "Puto pèndol!"
Es refereix a l'anar i venir de la vida, al vaivé del dia a dia. I aquest clam, mig retret mig consol, ens provoca un somriure i ens incita a imaginar un futur millor.
Puto pèndol! que va d'extrem a extrem.
Puto pèndol! que atura la seva inèrcia i canvia de sentit.
Puto pèndol! que equilibra sempre el seu recorregut.
Puto pèndol! que dosifica per igual els seus dos costats…
Ahir vaig marxar, fugint del desordre de casa, per cercar la tranquil·litat de l'exterior. En canvi, avui he arribat confús, saturat pels problemes de fora;
i, per sorpresa, m'he trobat un interior de casa ben net i ordenat.
Uffff… Sort! No sé si és una casualitat o una compensació… el fet és que s'ha tornat a complir l'harmonic i imprevisible moviment d'oscil·lació.
Sí, ell segur que ho diria:
Puto pèndol! que es mou amb una especial sensibilitat vers l'ordre i el desordre.
[@more@]
Potser n’Humberto Ecco també ho va acabar dient mentre escrivia el llibre…Aquesta és la sort: mai res va en una sola direcció, tot el que és ple s’acaba buidant, tot el que és buid s’ompl d’alguna cosa, encara que sigui aire o llum o so, quan es tanca una porta s’obri una finestra, després del vespre ve el dia, i de la tempesta la calma, ja saps…sort del desordre si és una oportunitat per poder ordenar.