El ressegueixo amb el pensament, n'imagino la textura, la forma,
n'assaboreixo l'aroma, el gust:
és el delicat arc de la seva esquena.
No ho puc evitar,
friso per subjectar la dolça curvatura del seu cos.
És exactament això: bella inflexió, malèvol desig.
Malèvol per inesperat, per fugisser, per fantasiós,
per inoportú i dificultós.
Els desitjos sovint es veuen focalitzats en objectes, en emocions,
en parts del cos, … El meu desig neix de l'atracció, de la curiositat, de l'interès.
El meu anhel aprofita la suggerent inclinació de la seva esquena per autoproclamar-se objecte d'atenció.
El desig s'expressa, m'assalta.
Sento atracció, curiositat i interès.
El desig és malèvol però jo simplement vull subjectar la dolça curvatura del seu cos, sentir el delicat arc de la seva esquena.
[@more@]
l’arc de la poesia, la lira del cos… dos cares e la mateixa moneda del desig