Li diuen llibreter… però és el venedor de llibres.
De grapats de paraules n'hi ha per tot arreu.
Paraules que surten d'un boca, que arriben a cau d'orella, que volen disperses sostingudes per l'aire que les conté i propaga.
Paraules llargues i empallagoses que prenen forma lentament,
o monosíl·labs secs i veloços que omplen l'espai deshabitat pel silenci.
De grapats de paraules n'hi ha per tot arreu, sí;
però no totes tenen la fortuna de restar impreses sobre paper.
Escriure és el primer pas vers la immortalitat d'una idea, un pensament,
una descripció, un detall.
L'escriptor crea, fixa, plasma les paraules, doncs; però no les reprodueix.
Reproduir un llibre és la tasca que fa l'editor;
ell modela i perfila el llibre convertint-lo en producte de mercat.
Un mercat extens que requereix d'uns eficaços mecanismes de logística.
És clar, el llibre s'ha reproduit… però ara cal escampar-lo.
És aquest el motiu pel qual apareix la controvertida figura del distribuidor.
A veure… El llibre neix i creix amb l'escriptor; es reprodueix gràcies a l'editor;
és repartit i escampat pel distribuidor; i, finalment, topa amb el llibreter:
la persona que el ven.
Adquirir un llibre és, a voltes, un ritual. Potser per això tenim el gran dia d'èxtasi col·lectiu en què celebrem aquest esdeveniment: Sant Jordi.
Del llibreter en volem seguretat, en reclamem el vistiplau, n'esparem savis consells, en busquem la complicitat per afrontar el sagrat acte de comprar un llibre.
Però la crua realitat és que, precisament durant aquest dia tant especial, l'allau de demandes provoca que els llibreters hagin d'estar més pendents de vendre que d'aconsellar. El llibreter es converteix en una argolla més de la cadena.
Per Sant Jordi, li diuen llibreter… però és el venedor de llibres.
[@more@]
