Viure, existir… degustar la vida.
Gaudir de llibertat i escollir el propi camí és alimentar la nostra ànima.
Però tastar la vida és un dret que ha esdevingut privilegi;
i els privilegis es perverteixen amb gran facilitat.
Hi ha gent que afronta la vida com si d'un bufet lliure es tractés:
pago per endevant i m'apresso a omplir-me el plat, arreplegant tot el què pugui abans que ho facin els altres.
Uns quants practiquen el self-service :
agafo el què vull sense miraments i ja ho pagaré després.
D'altres, fins i tot, volen el menú o la carta :
sec i espero que algú em vingui a servir.
A mi, en canvi, m'agrada pensar que viure és com un gran àpat de germanor :
porto un plat fet a casa i el comparteixo tot degustant els dels altres.
Ja se sap que hi ha gent que té més traça que d'altres a l'hora de cuinar; però diria que tothom acaba per tenir algun plat que esdevé la seva especialitat, oi?… al capdavall, tots tenim aptituds culinàries.
[@more@]
