L'entropia (magnitud que indica el desordre) d'un sistema macroscòpic tèrmicament aïllat mai no disminueix.
Per tant, qualsevol transformació que es produeixi en un sistema aïllat determina un creixement del desordre.
Els retrobaments ens ofereixen, en molts casos,
l'oportunitat de tornar a començar.
Recuperar el contacte amb algú és, a voltes,
el que podriem anomenar el segon principi.
Miro enrera i, d'entre els encontres i desencontres, els segons principis que en sobresurten duen l'etiqueta d'amor o amistat… deu ser que les sinergies vitals ens apropen i allunyen constantment de persones que estimem.
El nostre esdevenir és novetat i retrobament;
és encontre i desencontre, principi i final.
El segon principi pot presentar-se de sobte, agafant-nos desprevinguts:
topar amb una amistat oblidada, rebre un missatge oportú i sincer, descobrir que algú recupera les ganes d'escriure i compartir, …
O pot madurar lentament encobert rera un seguit d'esporàdics i insubstancials encontres: constatar la incessant flama d'un antic amor, tornar a gaudir amb la companyia d'una persona que ha restat distant, …
El segon principi (reempendre una relació) fins i tot ens pot permetre foragitar el fantasma d'algun malentès passat; podem recol·locar, ordenar, el record d'un desengany si tornem a compartir, si tornem a començar.
Sí, el retrobament pot posar ordre a les nostres vides… ja ho diu la termodinàmica: viure aïllat provoca sempre un augment del desordre.
[@more@]
Més que l’entropia, el més emocionant és el canvi d’energia que pot arribar a haver entre dues persones