Hi ha conceptes que ens són difícils d’assimilar; paraules que aconseguim retenir, però alhora esdevenen un misteri i adopten un significat ampli,
eteri i difús.
De petit em passava molt.
Aprenia a utilitzar certs mots sense saber ben bé de què es tractaven.
"Fer l’amor", per exemple. En tenia una superficial i barroera noció; no sabia pas en què consistia aquesta gloriosa experiència, paradigma del compartir joiós, del gaudi apassionat.
O d’altres paraules com, jo què sé… una "hipoteca" o un "sistema operatiu" o un "cogombre"… són coses que m’han portat de corcoll. Conceptes que, en alguns casos, encara em segueixen inquietant.
Una bona mostra d’aquest grup de paraules misterioses, és un dels meus actuals maldecaps: els metres quadrats.
A veure, què collons és un "metre quadrat"?
Unitat de superfície, de símbol m2,
equivalent a l’àrea d’un quadrat el costat
del qual té un metre de longitud.
D’acord, fins aquí cap problema.
Ara ve… si es tracta, posem per cas, de deu metres quadrats? Intuïtivament et ve al cap una superfície quadrada de deu metres de costat… però no! Això resulta que en són cent! Cent? Uff….
És ben difícil això de fer quadrar els metres.
És un rotllo això de deixar de ser petit.
[@more@]
